Whatsapps de dilluns

whatsapp

La porta no tanca bé. Truques tu o truco jo? No t’oblidis pas el bocata de la nena. No, descuida, tot en ordre. Com s’ha aixecat? Bé. S’ha vestit sola. Una estona de Shin Chan i cap al cole. Al cole. Quina mandra. Odio els dilluns amb totes les meves forces. Tristesa. No trobes que avui és el dia més trist de l’any? Monotonia, rutina, déjà vu en bucle…

La casa és plena d’absències, com si el silenci fos el soroll més insuportable. Miro les joguines i ara semblen ridícules. El llit és més gran. Els espais fan mal. La llum d’aquest hivern s’estimba sobre el sofà. Acluco els ulls en els records del Nadal i m’ajunto en els somnis amb aquells que no hi són.

Falta llet. M’he oblidat de comprar. Tindràs temps després de la feina de passar-te pel súper? Et trobo a faltar. Avui és un d’aquells dies que no vull oblidar-me de dir-te t’estimo. Sé que són paraules gastades. La màgia s’esvaeix quan es repeteixen els mateixos sons però t’estimo hauria de ser diferent, hauria de sonar com si fos sempre la primera vegada. No siguis cursi. No ho sóc. Sempre et queixes de que no sóc romàntic i avui… Avui… T’has adonat que avui no existeix? Que mentre llegeixes aquests whatsapps tot es converteix en ahir?

Han acabat ja de pintar el vestíbul? No… encara hi són… Fa pudor de pintura per tot arreu. Quin dia més trist, oi? Sí… i us trobo a faltar.

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook