Dos monòlegs no són un diàleg

dialogue

ELL: Quina tarda de merda que he passat! S’ha trencat l’aixeta de la cuina i ha començat a rajar aigua per tot arreu. Ja em veus a mi, buscant la galleda i pregant perquè no arribés als veïns de sota.

ELLA: No et queixis. He tingut una reunió a la feina que riu-te de la segona guerra mundial.

ELL: Quan després de mitja hora estava tot sec he trucat a un fontaner. Però no t’ho perdis. Quina hora és ara… les vuit? Doncs he trucat a les quatre i encara l’espero.

ELLA: I és que començo a estar fins els nassos del cap del departament de màrqueting. Quin tio més arrogant! No va i ens diu que hem trigat massa a calcular els costos! Quin gilipolles! Si ens va passar l’informe la setmana passada. Clar, però d’això no se’n recorda.

ELL: El cas és que quan he anat m’ha assegurat que era qüestió d’una hora… que estava enllestint una feina aquí al costat i que després vindria… i mira, Bob el manetes s’ha oblidat… collons, quina informalitat!

ELLA: Hauries de veure la seva pinta de yuppi de tres al quart. Sempre amb la seva Blackberry penjada de la ma, com si esperés que li truqués… jo que sé… el Bill Gates. A més a més, l’imbècil porta una merda de colònia que no hi ha déu que la suporti.

ELL: Eh, però no m’he quedat aquí a casa. Quan he vist que no venia, he desmuntat l’aixeta i m’he anat a la ferreteria. El teu marit té més recursos dels que imagines!

ELLA: Totes les ties li van darrera. A la Glòria, la impresentable de nòmines, tan sols li falta posar-se un anunci lluminós als seus pits plens de silicona per dir-li que se’l vol traginar. Aquella tia és una nimfòmana! L’hauries de veure. Sembla una puta… però de les de deu euros. Des de que es va divorciar li llança la canya a tothom.

ELL: Però, és que aquí no acaba tot… Arribo a la ferreteria i em diuen que ja no fabriquen aixetes així… que pot trucar a la fàbrica per  veure si al seu museu queda alguna. Serà cabró? Vaig a la ferreteria i de sobte estic al bell mig de “El club de la comedia” amb un paio que va de graciós. No li he fotut una hòstia perquè és… no sé… molt poc… elegant. Sí, exacte, elegant. Aquesta és la paraula.

ELLA: No et preocupis. A mi no m’agrada. Fins i tot el tio es maquilla. Sí, és un metrosexual d’aquests que estan de moda. Suposo que també es depilarà els ous. Em recorda al Cristiano Ronaldo. Bé… no sé… si s’ha depilat els… per cert, m’estàs escoltant? Porto una estona parlant i sembles en un altre món.

ELL: Perdona? Em deies alguna cosa?

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook