Ara resulta que Freud era del PSOE

batet

Benvolguda, o no, Meritxell:

Tu quoque, Meritxell? Doncs sí que has aprés en poc temps com intentar confondre el personal. Ara resulta que molts dels que vam votar Junts pel Sí o la CUP no volem la independència. Bravo! On vols que t’enviem l’obsequi de l’Associació Psicoanalítica Internacional? Crec que és un petit bust del Freud i un val descompte en llibres del Carl Gustav Jung. Amb 100 punts més de demagògia et regalaran un divan i la inscripció en un taller de coaching emocional.

Que sàpigues que acabes d’entrar en el Hall of Fame de polítics que es dediquen a analitzar el subconscient dels catalans. Veuràs en ell a líders insignes com el Xavier García-Albiol amb una frase esculpida en pedra: “miles de catalanes quieren votar al PP, pero no lo saben”. Que es com si jo digués: milers de dones volen enllitar-se amb mi, però no ho saben. Li manca cert rigor científic però, com a titular perquè blogaires cansats de tanta estupidesa com jo escriguin, és d’agrair.

Si és que… ja no sé què més podem fer per evitar que els polítics insulteu la intel·ligència dels ciutadans. Ja que parlem de psicologia, crec que seria bo que els especialistes estudiessin què li succeeix a una persona quan arriba al poder, quins mecanismes mentals fan que creguin que poden dir el que els roti pel cap sense por de fer el ridícul. Si jo digués que molts catalans que van votar al PSC volen la independència, l’Iceta em faria ballar una hora cançons de Queen com a càstig.

La majoria de la gent ja sap què vota (excepte casos d’alienació mental que formarien part de l’error assumit per la democràcia quan es posen urnes). Però dir que “molts catalans que van votar la CUP o Junts pel Sí no volen la independència” és, simplement, dialogar amb el ridícul. Per quina estranya raó poques vegades trobem polítics sincers? Per què, per exemple, no dius que el PSC està en caiguda lliure a Catalunya des de que el procés us va deixar en clar fora de joc? Per què no parles de la crisi de catalanisme que hi ha al teu partit i de la fuga d’històrics? Per què no dius res sobre els companys de llit que us trobareu, si voleu governar a Espanya? Per què no verbalitzeu la impossibilitat, a hores d’ara, de fer un referèndum català d’autodeterminació amb el vist i plau de l’Estat espanyol? Per què no aterreu d’una punyetera vegada a la realitat i feu alguna cosa per adaptar la política al segle XXI? I, sobretot, per què no deixeu ja de jugar al Candy Freud?

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook