Salvador Sostres: malalt d’odi

ssostres_560x280

No benvolgut Salvador:

He llegit el que has escrit a l’ABC sobre la Muriel Casals i vull compartir-ho amb els lectors d’aquest blog:

“Muriel Casals soñaba con ser heroína y mártir de la Cataluña liberada, y acabó atropellada por una bicicleta en Urgel/Provenza siendo además el único e improbable caso en que un ciclista no era el culpable en la reciente Historia de España”. Després afegeixes: “las circunstancias mundanas de su muerte contrastan con la épica con que desafió a España, en un inevitable paralelismo entre la grandilocuente retórica del llamado «proceso» secesionista y sus aterrizajes tan forzados, y tan ridículos, en la realidad”.

Estàs malalt. Molt malalt. Extremadament malalt. Malalt d’odi, d’inhumanitat. Malalt d’aquella estranya força que ens allunya de qualsevol possibilitat de conviure en societat. Estàs realment fotut. Molt fotut. Extremadament fotut.

Muriel era una dona de 70 anys que va tenir un accident i a partir del qual, dissortadament, ha mort. Ens ha deixat un ésser viu, una persona. I no posaré en una balança el que ha fet ella per la societat i el que has fet tu perquè seria insultar la intel·ligència de qui està llegint aquest text. Simplement et diré que tu ja t’has mort. Fa temps. Fa molts anys que, per iniciativa pròpia, vas decidir que sobraves en aquesta societat i que series un mort en vida, un espectre que apareix per vomitar paraules d’odi i que després es fa invisible en una vida sense mèrits, sense somnis, sense lluita.

Tots ens morim. Tots duem la data de caducitat en l’envàs. Es tracta, però, de sincronitzar d’alguna manera la nostra mort biològica amb la nostra mort com a éssers humans o, inclús, d’allargar al màxim la nostra vida com a éssers humans després la mort biològica. Perquè quan hom dedica la vida a no fer de l’odi la seva benzina vital, s’apropa molt a la possibilitat d’evitar la mort dels records que perviuen, mitjançant fets i paraules, en aquells que ens han estimat. Al final, es tracta de fer-se estimar per aquells que saben estimar i no per aquells que l’únic que han aprés durant la seva existència biològica és a odiar. I dic “existència biològica” perquè la vida és una altra cosa. La vida no té res a veure amb allò que has decidit que sigui la teva presència al món.

Tu ja estàs mort. Fa temps. Ets un zombi d’allò que una vegada es va dir periodisme i que en aquest país ha fet de les paraules una cruel paròdia de sí mateix. Ara ja només et queda esperar la mort biològica i fer bona la frase de Tàcit: “una mort honrada és millor que una vida de vergonya”.

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

El llibre del BLOG SOCIETAT ANÒNIMA ja és a la venda en diferents webs (FNAC, La casa del llibre, Laie, Amazon, p.ex.) i a les millors llibreries (que són aquelles que tenen el llibre, obviament). Si no el trobeu, el podeu demanar al vostre llibreter.