Albert Rivera #SorpresaSorpresa

rivera

rivera2

Benvolgut, o no, Albert:

Em complau molt que la gent jove vulgueu canviar el món, No només em complau sinó que ho trobo absolutament necessari. Tanmateix, cada vegada que et veig parlant de reformar la Constitució com si això pogués canviar en alguna cosa aquest país, experimento una enorme rialla interior. De veritat creus que canviant la Constitució, alguns aspectes tan bàsics com és acceptar la riquesa cultural canviaran? Si és així, endavant. Jo aposto més per una nova Constitució, dins d’un estat nou que es digui Catalunya. Perquè la sèrie “España una y no cincuenta y una” ja acumula moltes temporades sense cap sorpresa, ni cap trama interessant.

Canviarà la mentalitat dels de sempre amb uns articles més o menys a la Carta Magna? Canviarà aquest pensament absolutament castrador de cultures que provoca taquicàrdies als afectats el sol fet d’escoltar paraules en català? De veritat ho creus? Jo no. Per aquest motiu trobo molt sincera la piulada de les 9:53 que es va esborrar misteriosament: “nunca imaginé que por hablar unos minutos en catalán recibiría un abucheo por parte del PP”. En primer lloc, no van ser minuts. Van ser uns pocs segons. I, en segon lloc, de veritat no t’ho vas imaginar? Et pensaves que per ser guapo i sortir fins i tot al canal Clan podries parlar en català amb el beneplàcit de la dreta més casposa? Ai, santa innocència! Això sí, vas tenir 14 minuts per pensar que potser havies estat massa sincer. Perquè després, a les 10:07, vas afirmar que “nunca imaginé que por defender la unión de los españoles, en catalán, recibiría un abucheo del PP”. Mira, Albert, podries haver proposat a Rajoy per a “Mister Univers de la Oratoria”, a Montoro pel Nobel d’Economia i a Fernández-Díaz pel “Happiest Man on Earth Award” que, si ho fas en català, aquesta gent es posa a mil. Des de que Franco va agafar la mà del rei i li va demanar que preservés la unitat d’Espanya, s’ho han agafat al peu de la lletra. Sort que no es va tirar un pet en aquell moment perquè ara els veuries a tots amb la cara vermella per seguir els seus manaments.

No, Albert, l’Espanya amb la què somies, o no existeix, o està molt calladeta. Per aquest motiu, seria molt demanar que no demonitzis ni l’escola catalana, ni els mitjans públics o privats catalans quan són espais que fan el que no farà mai l’Estat espanyol, com és fomentar la llengua catalana? Seria molt demanar que ara que ets a Madrid facis una mica més de pedagogia sobre la diversitat i no sobre el pensament únic? I és que aquesta gent ha confós unitat amb pensament únic. No és el mateix. No es pot estar unit amb qui et rebutja, amb qui pretén fer invisible la teva identitat cultural en tot espai públic per imposar UNA llengua, UNA cultura, UN model social. I ho fan. Ho neguen però ho fan. Encetem un crowdfunding perquè instal·lin traducció simultània en el Congrés i els polítics bascs, gallecs, valencians, mallorquins, asturians o catalans tinguin l’oportunitat d’expressar-se en la seva llengua materna o ho veus del tot innecessari davant d’actituds impossibles de canviar?

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook