La Constitució té wi-fi gratis

joves

Benvolguts, o no, joves d’una part de la societat civil catalana (que no de tota):

Em complau molt que la Constitució tingui aquests poders màgics. Ara resulta que “la Carta Magna nos permite hablar en catalán. Antes no podíamos”. Us heu oblidat de dir: “y ahora no queremos”. Tanmateix, suposo que això és una altra història. En tot cas, com us he dit, em congratula que la “Inmaculada Constitución Española” tingui aquests poders màgics de PERMETRE parlar en català. Si donem una ullada al DIEC, ens diu que permetre és: donar llibertat, no impedir (de fer alguna cosa). Traduzco al castellano constitucional: “venga… va… como soy la Constitución y soy tan y tan enrollada, te permito que hables en catalán. Pero no te pongas tonto que se me calienta el 155”. Per cert, quan dieu “antes” suposo que us referiu a aquella època coneguda com a dictadura franquista. No aniria malament fer servir les paraules més adients perquè tot sigui més entendedor. I és que haurà qui pot pensar que qualsevol dia d’aquests Manos Limpias es querellarà contra qui va escriure les Homilíes d’Organyà.

La Constitució espanyola és una meravella. Trobo que l’únic que li falta és tenir wi-fi gratis i fer Capuccinos. Ja sé que això ho realitza el senyor Starbucks i t’escriu malament el teu nom en el got, però li manca aquest aire d’eternitat que té la Carta Magna. I és que ni Plató, ni Aristòtil, ni Homer (el Simpson, no, l’altre) van escriure un text tan nascut per a l’eternitat com la Constitució. Potser la trama és una mica avorrida i li manca certa profunditat psicològica en els personatges però, què ben escrita que està! Ens fa a tots tan i tan iguals que fins i tot condemna a passar fred a les llars catalanes amb pobresa energètica, no sigui que les companyies de llum i gas deixin de cobrar un sol rebut. Pobretes meves. Quantes pèrdues han tingut darrerament. O no sigui que les persones amb menys recursos d’altres comunitats vegin que els seus dirigents no han promogut lleis com les catalanes. Aquí… o todos moros… o todos cristianos. Bé… jo sóc més de Messi.

Respecte a la performance de l’Empar Moliné en què va escenificar la crema d’un exemplar de la Constitució, només un apunt: l’estètica no m’agrada. El rerefons ètic, sí. Perquè, si voleu, no protestem. No diem res. Guardem silenci. Aplaudim les bajanades dels governants i dels tribunals… i mirem Gran Hermano. Vinga, tots calladets, submisos i panxacontents. La nostra societat segur que va molt i molt bé. Perquè, com tenim aquesta supermegaconstitució escrita a dictat de la veu dels déus i que és tan i tan perfecta, ja podem dormir tranquils fins l’any… no ho sé… se sap ja quan ens podrem anar a viure al planeta Tatooine d’Star Wars? Ho diu també la Constitució? “Queman la Carta Magna que nos permite irnos a Tatooine. Antes no podíamos. #ElImperioMeQuema”.

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook