Castellanitos

angela copy

angela

Benvolguda, o no, Ángela:

M’has de permetre que t’escrigui aquesta carta en català ja que, pel que sembla, ets tota una experta en la política lingüística a Catalunya. I és que aquest humil blogaire mai de la vida tindria la temptació de jutjar, per exemple, la política lingüística de Bèlgica sense tenir ni idea de flamenc, ni haver viscut allà. També t’he de dir que em resulta una mica estrany que, després de que la teva formació hagi estat en el “Colegio del Pilar. Marianistas Madrid. Universidad Complutense”, t’hagis convertit en tota una gurú en les estratègies pedagògiques que es fan servir en la immersió lingüística a l’escola catalana. Suposo que, en la teva modèstia, no has inclòs en el teu currículum acadèmic el Postgrau en Demagògia impartit en la caverna mediàtica, la millor universitat en aquests casos.

Però la meva intenció amb aquesta carta no és jutjar el teu bagatge acadèmic, ni l’enorme força que dóna als teus arguments el fet de trobar-te a 600 Km. de qualsevol aula o qualsevol claustre de professors de qualsevol col·legi català. Perquè, si a mi m’agafés un sobtat atac de demagògia, també podria escriure un tuit com aquest després de veure “Gran Hermano” o “Mujeres y hombres y viceversa”: política educativa en España está convirtiendo en analfabetos a los niños. Evidentment, no ho penso.

En realitat, l’objectiu d’aquesta carta és proposar-te una acció lingüística consistent en crear una unitat que podríem anomenar: castellanito. Si tenim en compte que, només segons tu, el castellà el parlen 500 milions de persones (sic), estaria bé crear una mena d’unitat per expressar la relació vers al castellà de la resta de 5000-6000 llengües que es parlen al món. Per exemple, si el xinés mandarí el parlen uns 1000 milions de persones, podríem dir que són dos castellanitos. El portuguès el parlen uns 200 milions de persones. Això vol dir que el seu valor al canvi és de 0,4 castellanitos. Si t’agrada aquesta iniciativa ja només em queda que, com a experta en qüestions lingüístiques, em responguis a una pregunta: a partir de quin valor consideres que s’ha de fer tot el possible perquè desaparegui una llengua? Quants esforços han de fer els estats amb una realitat en la que conviuen diverses llengües per acabar amb les minoritàries, és a dir les que tenen menys valor en castellanitos? I és que, ja que et permets anomenar analfabets als nostres fills i menystenir la feina diària de tots els professors que treballen a Catalunya (alguns d’ells madrilenys), estaria bé que ens donessis la xifra. Per cert, espero un tuit teu informant sobre el llistat U-Ranking que assegura que les tres millors universitats de l’estat espanyol són catalanes. La Universitat Complutense està en el número 25 del rànquing. Ja saps, si vols una formació universitària millor, sempre pots venir a Catalunya.

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook