La por

vull viure sense por copy

La por.

Al temps.

Al rellotge.

Al calendari.

La por a créixer,

a fer-te gran,

a separar-te

d’allò que vas ser.

La por a perdre cabell,

a engreixar-te,

o a quedar-te massa prim.

La por als greixos,

al colesterol,

als triglicèrids.

La por a la sal

i al sucre,

i a tot allò que t’agrada.

La por a la solitud,

a la companyia mai escollida,

a viure sense tu

o també amb tu.

La por al canvi,

a quedar-te igual,

la por a haver de decidir

quan ningú ho fa per tu.

La por a que no et diguin què has de fer

i fer-ho per tu mateix.

La por a escollir,

una, dos o tres possibilitats.

La por a que algú

et regiri el món

i te’l torni nou.

La por a una vida anodina,

mancada d’interès.

La por a la pobresa,

a l’abandonament,

a la bogeria

o a la cordura

que mossega realitats.

La por al sexe

quan es torna avorrit.

La por a la manca de carícies,

de petons,

d’abraçades.

La por a la tendresa

que desmunta covardies.

La por a un excés de vanitat

o a ser invisible.

La por al silenci.

La por al soroll.

La por a les paraules gastades,

a les metàfores que no entens,

als versos d’un poeta

que escriu revés del.

La por a que un dia

no trobis plaer

en una mirada,

un quadre,

una cançó,

un llibre,

un instant.

La por a la mort,

o a no viure,

que és el mateix.

La por a la por.

Àlex

Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook

Anuncis