Un sí és un sí. Un no és un no

correal

Benvolgut, o no (mai millor dit) Josep Ramon:

El sí és sí i el no és no. Com el blanc és blanc i el negre és negre. Tant se val qui digui sí o qui digui no. Tant se val si és una dona, un home o un ornitorinc. Bé… si veus un ornitorinc dient no o sí, truca al National Geographic.

En tot cas, si estàs en una discoteca, en un parc, en una biblioteca o en l’aplec del cargol i es produeix el següent diàleg:

Noia: vols que ens anem al llit?

Noi: no.

Aquest no és un no.

I si el diàleg estigués invertit:

Noi: vols que ens anem al llit?

Noia: no.

Aquest no, també és un no. Resulta molt simple, diàfan, no hi ha cap possibilitat de confusió! I si hom comença a pensar en “m’ha dit no però en realitat és un sí, ja que és impossible que em digui no amb lo guapo/a que sóc i lo fornicable que em sento” en comptes de pensar “bé… no li agrado”, les coses només poden anar a pitjor. Els no són no, aquí, en Madrid (que li diguin a Rajoy) i en la Xina Popular. Que jo sàpiga, les llengües tenen sempre paraules per expressar un “no” o un “sí” i no s’ha de ser científic per endevinar quina és la raó: comunicar a les altres persones la disponibilitat o no a realitzar determinades accions.

Sóc pare d’una nena i tinc l’esperança que visqui en una societat on dir no estigui tan clar com dir sí. Ella decidirà a qui diu no i a qui diu sí. Però, sobretot, no vull que cap periodista, que cap polític, que cap líder d’opinió es permeti el luxe de ficar merda omplint d’ambigüitat determinades situacions.

Hem de dir no al masclisme i a la violència de gènere amb totes les nostres forces. I és NO. Repeteixo: NO al masclisme i a la violència de gènere. NO. Ho has entès, oi? NO. Perquè un no és un no i un sí és un sí. Durant la nit, durant el dia, amb alcohol o no a la sang, de festa esbojarrada o en una frenètica partida d’escacs. El NO ÉS UN NO I EL SÍ ÉS UN SÍ.

Només hi ha una petita excepció: quan un humil blogaire comença una carta amb un “benvolgut, o no”. El que està intentant dir és: t’estimo com a ésser humà però no comparteixo la teva opinió.

P.D: a les noies no se les “encalça”. Es parla amb elles, s’intercanvia afectes, records, projectes… Sí… i també es pot follar quan es de mutu acord i quan tothom té clar el que és un no i el que és un sí.

Àlex

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook