4.000.000 de gràcies

 

Benvolguts lectors del blog:

Hem arribat a 4.000.000 de lectures. Ja sé que segons les xifres en les què es mouen les reproduccions a YouTube potser aquesta xifra no és res però, què voleu que us digui, estic molt content. Donaré un parell de dades: avui el blog ha tingut 26.060 lectures i 22.013 visitants. Si fos un concert de rock, els lectors no haurien cabut al Palau Sant Jordi.  Pensar això, acollona. I molt. Però també em fa feliç.

Ja sabeu que quan el blog arriba a xifres d’aquest estil em poso “estupendo” i reflexiono sobre el que faig. Mantenir un blog és una activitat molt maca que recomano. Escriure, com ja he dit en alguna ocasió, et permet exercir la part creativa del cervell i estructurar el teu pensament. Pot semblar senzill però definitivament no ho és. Crear continguts no és fàcil però quan tens aquesta necessitat és una mica com fer esport: cada vegada necessites més i busques ampliar horitzons. En resum, escric per necessitat, perquè vull expressar-me, perquè m’agrada mirar el món, perquè m’encanta trobar un sentit a allò que fan els altres, perquè no suporto les injustícies i les vull denunciar i perquè les paraules amplien la meva petita realitat.

La majoria de referents que tinc venen del món cultural. Són cineastes (Billy Wilder, Hitchcock, Coppola, germans Coen, Chaplin…), fotògrafs (Robert Frank, Sebastiao Salgado, Annie Leibovitz…), pintors (Edward Hopper, Vermeer…) escriptors (Douglas Coupland, Nick Hornby…), músics (Steve Hogarth, David Gilmour, Peter Gabriel…)… I molts més. Estic segur de que tots ells tenen un denominador comú: haver trobat un llenguatge per expressar-se. Al final, els llibres d’Història de l’Art són mapes de l’ésser humà, espais comuns on milers de persones han intentat descobrir a través de la creació qui eren. Veieu? Ja m’he posat “estupendo”.

Vull agrair-vos la vostra paciència, les vostres lectures, les vegades que heu fet l’esforç de compartir els textos en les xarxes socials. Gràcies de tot cor. Estic nerviós. Molt nerviós. Ja sabeu que al setembre surt a la venda el llibre del Blog per cortesia de Viena Edicions. Vindran presentacions en llibreries, biblioteques… Signatures… Potser alguna entrevista… Us demanaré que em feu costat. Serà maco poder traspassar una mica la virtualitat del blog i trobar-nos en el món “físic”. Tot i així, tornaré a demanar-vos paciència. Mai m’ha agradat ser el centre d’atenció i tot plegat em costarà una mica.

Quiero agradecer también el apoyo de todos los lectores que leen el blog desde fuera de Catalunya. Me consta que hay seguidores en Valencia, en Euskadi, en Galicia y en otros muchos lugares de este planeta que nos ha tocado en suerte. Muchas gracias, de corazón. Me gusta que los sentimientos o las reflexiones de un catalán anónimo puedan llegar a otros territorios. Porque detrás de cada tuit catalanófobo, agresivo, insultante incluso, hay dignidad. La dignidad de una nación que busca su lugar en el mundo. Al fin y al cabo, es lo que hacemos todos, ¿no?

4.000.000 de petons, besos, abraçades, abrazos, kisses, hugs and whatever.

Àlex

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook