Gregarisme històric @arqueoleg

 

IMG_20160806_185616

Benvolgut, o no, Arqueòleg:

Som animals gregaris. Necessitem ajuntar-nos amb unes altres persones per tal de compartir idees, sentiments, projectes… D’aquesta manera establim identitats per afinitat (o per repulsió) i vibrem en els concerts quan descobrim que hi ha persones que se saben de memòria les mateixes cançons que nosaltres o cridem un gol amb cent mil aficionats que ens envolten. Això està bé. És maco adonar-se que la vida ens connecta amb altres interessos i que formem part d’un tot més gran que nosaltres. També resulta positiu que el nostre pensament polític ens vinculi a determinats partits i que la militància construeixi la nostra manera d’imaginar un model social, polític o econòmic. De fet, no només és positiu sinó que sembla necessari. Del que no estic tan segur de que resulti positiu és l’existència del que he decidit anomenar “gregarisme històric” (o fins i tot “histèric”).

Potser t’estàs preguntant què és el gregarisme històric. En la meva modesta opinió és un dels sentiments més negatius d’aquest país, un dels mals que ens impedeixen progressar. Bàsicament es tracta de fer passar com a pròpies les lluites, les victòries o les derrotes dels nostres avantpassats. Creure que som nosaltres els lluitadors quan, o bé no havíem nascut, o encara estàvem massa preocupats amb les aventures de la Heidi o del Mazinger Z com per pensar en el que feien els adults. Potser m’equivoco però crec que, per edat, mai vas lluitar contra el franquisme. No vas córrer davant dels grisos, no vas repartir manifestos ciclostilats i no et van donar una mà d’hòsties a la comissaria de Via Laietana. Això ho van viure unes altres persones, a les que hem de respectar i, fins i tot, homenatjar. I, repeteixo, en la meva modèstia opinió, està molt bé sentir-se gregari d’aquelles idees, escoltar les experiències dels autèntics lluitadors antifranquistes (siguin del PSUC, d’ERC o d’altres formacions), empatitzar amb el seu patiment o amb les seves angoixes, però dir “som els únics q li vam plantar cara” a mi em resulta d’un gregarisme històric espatarrant. Som? Plural majestàtic?

El gregarisme històric fa que nostàlgics de vint o trenta anys se sentin guanyadors d’una guerra que només poden viure en llibres d’Història. Obliden que en el present no hi ha guanyadors ni perdedors, sinó persones que intenten sobreviure en un sistema injust, amb una inflació de polítics corruptes i un excés d’individualisme. Obliden que, amb vint o trenta anys, haurien de ser elles les que tanquessin les ferides del passat, esborressin l’amnèsia com a solució dels conflictes i afrontessin el futur des de l’acció positiva. El gregarisme històric provoca que hi hagi persones que projecten les seves mancances en victòries del passat, com quan algunes persones troben un cert escapisme a les seves misèries en les victòries del seu equip favorit.

Per cert, has fet una enquesta per saber que tots els expresos del franquisme donen suport al teu partit? O és intuició arqueològica? Una dada: quaranta-cinc alcaldes, dos diputats i, fins i tot, un president de la Generalitat d’ERC que, aquest sí, estava a l’exili, van ser afusellats pel franquisme. Com veus, la franquícia de la lluita antifranquista és un patrimoni (aquest sí) comú.

Àlex

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook