Vull saber

 

franco

Vull saber de què tens nostàlgia. Potser és de les bombes o de les barricades. Qui sap. És possible que t’enyoris del dolor, que trobis a faltar la mort de tantes persones, el silenci atroç de la pèrdua i l’absència.

No puc comprendre per quina raó sents nostàlgia d’aquells temps. Cabria la possibilitat que recordis amb afecte les cartilles de racionament, les cues eternes, la fam i la misèria; però si és així, m’hauries de permetre que et digués que tens un greu problema.

Vull saber per què pateixes de nostàlgia. Potser és del biscuter o del 600. Qui sap. Potser trobes a faltar l’estretor de sis persones dins d’un d’aquells vehicles, quan anaves el diumenge a l’autovia de Castelldefels per menjar-te una truita de patates freda i a la ràdio el Madrid ho guanyava gairebé tot.

No puc comprendre, per molt que m’ho expliquis, per quin motiu tens nostàlgia d’aquells temps. Potser és la manca de llibertat, que escollissin per tu, que et diguessin en què havies de pensar, que algú et marqués una llarga línia de la qual no t’havies de sortir.

Vull saber de què tens tanta i tanta nostàlgia. Si mai has gaudit de cap benefici, si ells mai t’han donat res a canvi de res, si tot el que tens t’ho has guanyat tu. Escolta’m si et dic que no hi ha res pitjor que un obrer de dretes.

No puc comprendre. No intentis convèncer-me. Després de tants anys no arribo a entendre de què collons tens nostàlgia. Si s’han rigut de tu, si t’han fet creure que comptaven amb tu, si s’han aprofitat de tu, si t’han fet servir pel que han fet sempre, si per ells ets un vot, una estadística, un fragment menyspreable d’un somni més gran en el què no hi caps.

Vull saber de què tens nostàlgia. Si aquell no eres tu. Potser volies ser cua de lleó i no cap de ratolí. Però encara no t’has adonat que també podies ser el cap del lleó, perquè en tu resideix la veritat. No deixis que tallin el pastís i et donin el pitjor tros, no permetis que et parlin del que no saben, no poden menysprear la força de les teves mans i del teu cap.

No puc comprendre. De veritat que ho he intentat. Ja ha plogut molt, el vent s’ha endut el que sobrava, els paisatges són més bells i tu encara sents nostàlgia. Dius que amb ell es vivia millor i ja no sé si pateixes amnèsia o és que t’agraden els tòpics que t’han inoculat.

Vull saber de què tens nostàlgia. Si ara és més difícil enganyar, si el color t’apropa a la felicitat, si les paraules ja no es cremen i les idees no desfilen davant dels fusells. Vull saber per quina raó no abandones la nostàlgia. Vull saber per què creus que qualsevol passat va ser millor.

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

El llibre del BLOG SOCIETAT ANÒNIMA ja és a la venda en diferents webs (FNAC, La casa del llibre, Laie, Amazon, p.ex.) i a les millors llibreries (que són aquelles que tenen el llibre, obviament). Si no el trobeu, el podeu demanar al vostre llibreter.