La Colla poc jove dels Xiquets de la Constitució

cy_mkt5xcaalla0

Benvolguts, o no, castellers rojigualdes:

Us escric per felicitar-vos pel vostre pilar de quatre. Memorable. Ja sé que en cas de presentar-vos al Concurs de Castells de Tarragona només tindríeu un punt i una tapa gratis al bar, però no defalliu. Això sí, la propera vegada heu de dir-li al casteller de la faixa que aquesta no és fa servir per evitar la mala olor de les aixelles, sinó que es col·loca una mica més a prop del que serien els ronyons. El dia que feu un 4 de 10 amb folre, manilles i una Constitució de tapa dura, tindrà les vèrtebres ballant un pasodoble durant una setmana sencera. També estaria bé que no mireu a dalt. Com us caigui a sobre el de la faixaixella les vostres cervicals es tornaran independentistes, de la columna vertebral concretament. Un altre dia parlarem de com posen les mans el de la pinya. No es tracta de cantar el Cara el Sol en estéreo sinó de donar suport i estabilitat. I si porteu un iPod amb unes gralles tot semblarà una mica més real.

M’agrada molt que doneu la imatge de que estimeu la cultura catalana però us falta una bona constitució. Us passo un dibuix d’una bona constitució de pilars. No s’imposa a ningú però evita que les estructures facin figa. Tant de bo altres constitucions agafessin l’exemple del que els esforços col·lectius, la força i l’equilibri poden fer en la construcció de somnis.

pina

Per potenciar la cultura catalana ara us queda llegir en català, veure TV3 sense complexos, escoltar música en català que no sigui el Serrat, no tocar els folres pel que fa a la immersió lingüística (especialment després de saber els resultats de l’informe PISA) i demanar a la dreta que abaixi l’IVA cultural. Ningú ha de donar carnets de català ja que és català qui vol i, qui vol, normalment és algú que realment s’estima aquesta terra plena de catalans i d’idees diferents. L’altre possibilitat és continuar fent postureig amb les tradicions catalanes. Una recomanació: compte amb el ball de bastons! Us podeu donar més hòsties que les que repartien els grisos als setanta.

P.D: sóc molt fan de la senyora que està d’esquena. És com l’humor: sense ella s’ensorra tot… o no.

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

poster

Anuncis