Somiar és gratis #Estereotips #GonzaloBernardos

 

gonzalo

Benvolgut, o no, Gonzalo:

Segurament saps molt d’economia. No ho dubto. Però pel que fa a la realitat catalana, m’has de permetre que et digui que et deixes endur pels estereotips. Aquests són un conjunt de creences fixes que un grup té sobre un altre. Al final, es tracta d’una representació inalterable al llarg del temps, que és acceptat i compartit a nivell social per la majoria dels integrants d’un grup. No importa si realment tenen o no una base científica. L’important dels estereotips és que ajuden a simplificar la realitat per entendre-la millor. I això, evidentment, no ens apropa a la veritat.

Moltes vegades, a més a més, els estereotips funcionen en base als suposats defectes genèrics d’un grup. Perquè el problema és que les persones acudim als estereotips per demonitzar un grup en concret, per raons socials, polítiques, racials, religioses, d’orientació sexual, per la seva professió… I això pot arribar a funcionar en una tertúlia de bar, sobretot si està ben regada per alcohol. És quan les finestres de ridícul s’obren de bat a bat per deixar sortir al cunyat que alimenta la pitjor part del nostre pensament. Però en altres fòrums les eines comunicatives dels estereotips et fan quedar com un autèntic cretí.

Dir que els espanyols són uns analfabets, els catalans uns garrepes, els andalusos uns mantes, els immigrants venen a robar, els homosexuals volen pervertir els joves, els alemanys són uns caps quadrats, els francesos un xovinistes i els economistes només encerten el passat, converteix la nostra societat en una mena d’observatori de la mediocritat intel·lectual. És clar que hi ha espanyols analfabets i catalans garrepes però aplicar aquesta sinècdoque del tot per la part només ens apropa a la xenofòbia, el racisme, l’homofòbia o, simplement, a l’estupidesa.

Es pot ser home i lluitar pels drets de les dones? És clar. Es pot ser heterosexual i reivindicar els drets socials dels homosexuals? La pregunta ofèn. Es pot haver nascut a Barcelona i treballar en una ONG que lluiti contra el racisme per afavorir la integració social de persones arribades, per exemple, de l’Àfrica? I tant! Es pot ser independentista i parlar, escriure, llegir i somiar en castellà? No cal ser sociòleg per saber que, evidentment, SÍ. I un milió de vegades, SÍ. I es pot ser unionista i parlar, escriure, llegir i somiar en català. Com es pot ser economista i fer previsions econòmiques de futur encertades. Tot i que alguns encerten més que altres, és clar.

No sé tu però jo aspiro a viure en un país en el què els estereotips quedin desplaçats pel pensament crític però fonamentat i on a ningú se’l jutgi pel seu origen, pel color de la seva pell o per la llengua que parla. M’agradaria que parlar castellà o català no tingués cap connotació política i que no permetés simplificar la realitat en base als maleïts estereotips. Vull un país normal. Somiar és gratis. Un economista ho hauria de saber.

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

poster

Anuncis