E catalá n e u dialect

catalan-dialecto

Estimado, o no:

Siento comunicarte varias noticias que seguramente supondrán una enorme frustración para ti: el colegio en el que estudiaste fracasó, los demás no tenemos la culpa y el catalán no es un dialecto del castellano. Ya lo sé… quizá haya sido un revés importante pero son verdades irrefutables. Hay otra verdad irrefutable: el catalán no es el castellano menos la última letra. El castellano menos la última letra es un teléfono móvil al que le falla la cobertura o Mariano Rajoy improvisando. Para comprobarlo, no hay nada mejor que dejarse llevar por el empirismo. A continuación, tienes un texto escrito en lo que tú crees que es catalán:

E catalá e un lengu románic qu deriv de latí vulga. E deci, de latí hablad. E consecuenci, e un lengu qu tien e mism orige qu e galleg, e portugué, e francé e castellan. E catalá h recibid l influenci d mucha lengua per teng l impresió d qu habla d substrat, adstrat superestrat contig pued tene e mism éxit qu lleva Tomá Roncer a un exposició d Jackso Polloc. L qu s estarí bie e qu alguie t explicar qu s realment quiere qu un person compart u proyect comú contig, l últim qu s deb hace e menosprecia s identida. e qu vece teng l impresió d qu vivimo e u paí e e qu hast lo Teletubbie s volvería uno capullo irreformable s estuviese e contact co lo tuit d est legió d cuñado qu inunda la rede sociale.

Y ahora puedes leer el texto en auténtica lengua catalana:

El català és una llengua romànica que deriva del llatí vulgar. És a dir, del llatí parlat. En conseqüència, és una llengua que té el mateix origen que el gallec, el portuguès, el francès o el castellà. El català ha rebut la influència de moltes llengües però tinc la impressió de que parlar de substrat, adstrat i superstrat amb tu pot tenir el mateix èxit que portar al Tomás Roncero a una exposició de Jackson Pollock. El que sí estaria bé és que algú t’expliqués que si realment vols que una persona comparteixi un projecte comú amb tu, l’últim que s’ha de fer és menystenir la seva identitat. I és que a vegades tinc la impressió de que vivim en un país en el què fins als Teletubbies es tornarien uns capullos irreformables si estiguessin en contacte amb els tuits d’aquesta legió de cunyats que inunden les xarxes socials.

#Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

poster

Anuncis