Diario de un 10/40. Making off

diario

Benvolguts seguidors del blog:

Com diria el gran Pepe Isbert: “como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación y esta explicación que os debo os la voy a pagar”. Avui he encetat un nou projecte en el blog. Es dirà: Diario de un 10/40. En què consistirà? Doncs en escriure una novel·la “en directe”. Normalment, quan s’escriu una novel·la, l’autor té clar el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç. Hi ha uns personatges, uns conflictes i unes trames que s’entrellacen. Les novel·les es reescriuen, desapareixen personatges, escenes… Jo vull fer literatura digital en directe, sense gaires correccions, en present, amb errades, com és la vida. Només tinc clar que el protagonista serà el meu alter ego. Es diu Dan, acaba d’arribar als cinquanta anys (jo els faig al setembre), està desorientat, avorrit i vol descobrir-se d’una vegada perquè té la sensació que encara no ho ha fet. És culer, independentista i té una filla. Ejem, ejem… no sé a qui em recorda. El Dan és un nen de deu anys que arrossega el pes d’un adult de quaranta. Estarà escrita en castellà.

Continuaré escrivint cartes a benvolguts, o no, sense tenir cap gratificació econòmica? S’està venent molt el llibre? La resposta a la primera pregunta és sí. La segona sembla ser que és no. Tanmateix, tinc ganes d’escriure ficció tot i que sembla que mai faré un best seller? Sí. I tant! Escriure és una necessitat per a mi. Tant de bo us agradi el meu experiment. L’humor no hi faltarà. Les reflexions sobre el fet de créixer, sobre l’amor, sobre la paternitat, sobre la lluita per saber qui som, tampoc.

Vaig néixer l’any 1967. Sóc un membre més de la Generació X com la va anomenar el Douglas Coupland (el meu escriptor favorit). Veia per la tele “La cometa blanca”, “Un globo, dos globos, tres globos” o “Los payasos de la tele”. Recordo els dies de vacances al novembre quan un tal Franco es va podrir. Vaig viure el 23F amb una barreja d’ingenuïtat i por. Em van enganyar amb la transició. Escoltava al Barça en una ràdio petita de color blau on cridava els gols el Miguel Ángel Valdivieso. Em vaig sentir molt orgullós de Catalunya amb els Jocs Olímpics del 92. I ara, amb gairebé cinquanta anys, vull canviar de DNI però no perquè hagi caducat sinó per sentir que sóc part de la Història amb majúscules. Diario de un 10/40 serà la via d’escapament d’aquest blogaire que vol créixer com a escriptor. Em llegireu? Ah, COMPREU EL LLIBRE!!! ÉS DIVERTIT I POT SER UN BON OBSEQUI!!! Para lo que me leáis en castellano: el 90% está escrito en la lengua de Cervantes y, aunque sólo sea para fastidiar, se lo podéis regalar a vuestro cuñado, el que sólo lee La Razón y el ABC y cree que Mariano Rajoy es un sabio avanzado a su tiempo. Per cert, potser el Dan us explica què sent un autor signant llibres per Sant Jordi. I ja que estem amb això: no, no sé quin preu té el llibre del Xavier Bosch, ni on signa la Mònica Usart.

Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

Llibre a la venda en FNACLa casa del llibreAmazon o Laie només per 17 euros. 

poster

Anuncis