“Albiol compara” és tan perillós com “preservatiu trencat”

albiol

Benvolgut, o no, Xavier:

Les paraules “Albiol compara” són tan perilloses com “preservatiu trencat”, “conductor borratxo” o “Rajoy president”. Hi ha paraules que mai haurien d’anar juntes perquè sempre són l’avanç d’alguna catàstrofe. Per aquest motiu, cada vegada que veig un titular en el què les paraules “Albiol” i “compara” ocupen un mateix espai, sé que la fi del món és més a prop.

En aquesta ocasió, les teves sinapsis peperes han cregut convenient comparar l’ANC amb la “policia religiosa de països extremistes musulmans”. I t’has quedat tan ample. Podies haver-la comparat… no sé… amb una diarrea al bell mig d’un concert en un festival de rock on has de demanar permís per anar al lavabo a 50.000 persones que graven la seva cançó favorita en el mòbil i no volen deixar passar a l’imbècil que es caga a sobre. Sé que el titular no seria el mateix però estic segur que algú ha tingut aquesta experiència tan budellera com metafísica. Inclús podries haver ampliat la teva comparació amb un remake: el paio del concert que finalment arriba a un d’aquests lavabos portàtils dels concerts i ha de fer cua durant vint minuts. I si la notícia no es converteix en viral, podries haver acabat la història amb el paio descobrint que, després de buidar-se, l’únic paper que té a sobre és l’entrada del concert que volia col·leccionar.

Tot i així, com a bon netejador de Badalona que ets, comparar l’ANC amb la “policia religiosa de països extremistes musulmans” et permet també deixar anar una miqueta de xenofòbia per acontentar els PPalmeros. Bravo.

La política tracta dels relats. Tracta de la imposició de relats que, no sempre tenen relació amb la realitat, però que acontenten aquesta necessitat d’històries que tenim els éssers humans. D’aquesta manera, el PP s’ha entestat en potenciar diversos relats que ja comencen a ser més reiteratius que els lapsus de Rajoy. “Los casos de corrupción en el PP son casos aislados”, ens diu el relat del PP. Sí, ja, 835 casos aïllats. Sentit de l’humor no us manca. “Los independentistas son nazis… o coreanos… o fascistas… o judíos… o todo a la vez”. “Los referéndums no son democráticos”. I ara l’ANC és dolentota, dolentota. I t’és ben igual que les diades que ha organitzat hagin estat tan nombroses com pacífiques. I obvies que sigui una entitat civil. I menysprees la gent que hi ha darrera. I insultes la intel·ligència col·lectiva sense cap mena d’autocensura. Però, això sí, dels energúmens que agredeixen cridant “Arriba España” o dels que enterren a colpistes cantant el “Cara al Sol” no dius res. Silenci…. Shhhhh… Silenci…

Doncs res, espero amb cert temor la teva propera comparació. Això sí, et demano que si alguna vegada tens una crisis intestinal, al bell mig d’un concert, facis una piulada amb foto. L’emoticona de la caca amb ulls ja la ficarem nosaltres.

Àlex_Ribes

Em pots seguir a

logotw  Twitter @blogsocietat 

Unknown Facebook

Llibre a la venda en FNACLa casa del llibreAmazon o Laie només per 17 euros. 

poster

Advertisements