Gran gent és la gent gran

gentgran

Benvolguts/des iaios i iaies:

Us he vist a les Diades, amb la vostra senyera o amb la vostra estelada. Us he vist amb aquestes samarretes de colors que proposa cada any l’ANC, suportant la calor i la gentada que fa difícil caminar però que fa que augmentin les pulsacions i els somriures i l’esperança. Què útils són les cadiretes de plàstic, aquelles que feu servir a la platja quan sota el para-sol veieu un altre estiu… i ja van molts. Tot i que a vegades us fallen les cames (maleïda circulació) i que és l’hora de la píndola pel mal d’esquena, sou allà. No us quedeu a casa mirant la Història en alta definició. Sou allà, en primera línia. Crideu consignes escoltades moltes vegades els darrers anys. Però a vegades, hom diria que guardeu silenci en mig de la cridòria perquè us tornen imatges de la infantesa. El blanc i negre. Feixistes. Els de sempre. Els que mai s’han anat.

Us vull donar les gràcies. De tot cor. Per ser-hi. Per viure-ho. Perquè sé que demà votareu i podreu cridar tot allò que no us van deixar. Us necessitem. Sou el nostre futur i això és una responsabilitat enorme. Ja sé que els mateixos que us prometen pensions dignes que mai arriben, han intentat ficar-vos la por al cos. Sempre ho fan. La por és la seva eina. La por i la repressió. Aquests dies tenim moltes mostres de la seva manera d’entendre la societat i la convivència. Se’ls hi veu d’una hora lluny. Ens han ensenyat la poteta. Ja us ho dic: mai s’han anat.

Us deia que vull donar-vos les gràcies. I és que a Escòcia el vot del no va ser de la gent gran. Els joves volien la independència però els seus avis no. Just? Suposo que sí. És la democràcia. No escriuré cap “però”. No donaré ales als que aquests dies defensen l’indefensable. D’alguna manera ja he desconnectat d’ells. I sí, sense cap “però”, vull donar-vos les gràcies. Perquè tot i que us fallen les cames, perquè tot i que a casa s’està millor o perquè tot i que us han dit que en una República catalana no cobrareu pensions, demà votareu pel futur dels vostres nets. Els vau veure a les manifestacions de l’altre dia? No són joves acomodats, insensibles i sense compromís social. Més mentides. Són joves molt preparats, desacomplexats, valents i sense ferides que guarir. I és que a vegades els nets estan destinats a guanyar les batalles dels seus avis, aquelles que la Història va escriure amb l’amargor de la derrota.

Per ells, pels que no hi són, pels que hi seran, pel canvi, per ajudar-nos a construir la República catalana, demà us esperen les urnes. Sé que tornareu a ser-hi. Moltes gràcies, iaios i iaies.

nou final

Pots seguir el BLOG SOCIETAT ANÒNIMA a:

logotw Twitter @blogsocietat 

UnknownFacebook

tumbñTumblr

Anuncis