LA VERGÜENZA DE EUROPA

shame

Al Estado español:

El terrorismo es la dominación por medio del terror y pretende infundir miedo a partir de actos violentos. Terroristas, por lo tanto, son aquellas personas (?) que pretenden crear terror en la población a través del uso indiscriminado de la violencia. Ayer Catalunya sufrió actos terroristas por todo su territorio. Grupos organizados sembraron el terror con porras, balas de goma y gases lacrimógenos. Golpearon a todo tipo de personas. Rompieron dedos. Abrieron decenas de cabezas. Dieron patadas a seres humanos indefensos que estaban estirados en el suelo. Entraron en pueblos pequeños como sádicos en busca de sangre. Cegados. Borrachos de odio. Con los latidos a mil a la caza de víctimas. Ayer, en Catalunya, ante multitudes pacíficas cuyo único deseo era tener voz, introducir una papeleta en una urna, se practicó terrorismo de estado en su peor versión. Hoy muchas personas (?) tienen sus manos manchadas de sangre. Y con ellas, sus cómplices: los que justifican la violencia, los que la amparan a la caza de resultados electorales y los que los votan. No lo olvidaré.

Catalans: estic molt orgullós de ser part de vosaltres. Puc cridar a qui ho vulgui escoltar que mai havia vist tanta força, tanta dignitat, tanta valentia. Teniu uns valors que garanteixen una societat pacífica, justa, moderna i acollidora. Davant de la violència, la resistència pacífica. Heu deixat sense cap mena de refugi al mediocre, al covard. Als mediocres amb cartera de ministre o als covards que colpegen ancians. Necessitem afirmar els valors en els què creiem perquè, si ho fem, aconseguirem afirmar-nos a nosaltres mateixos. El futur és nostre. No ho dubteu.

Lectors d’aquest blog: Em costa molt escriure avui. El dia d’ahir va ser una sessió maratoniana de terror i no sé molt bé com gestionar l’odi que flirteja amb els meus sentiments. Sé que l’he de transformar en quelcom positiu però em costa. Em costa molt. La violència em deixa molt tocat. No la comprenc. Queda fora de l’abast del que el meu entorn m’ha ensenyat: estimar. Estimar la vida, els altres, aquesta única oportunitat de saber que som humans i que hem de gaudir de tot els que ens van aportar els nostres avantpassats en forma de llibres, d’art, de coneixement i de construcció de societats millors. Sé que he de fer fora la ràbia immensa que sento avui. Sé que arribarà. Tard o d’hora arribarà el moment en el què ordeni els meus sentiments però avui estic molt tocat.

Vull tenir un record pels més de 800 ferits que va provocar el terror, per la gent que va plorar d’impotència davant d’aquesta infàmia sense límits, per les persones que no van poder votar (ja veus quin delicte) i, en general, per totes aquelles persones que mai cridarien “a por ellos”, ja visquin a Catalunya o a qualsevol lloc del món. Empatia, tendresa, sensibilitat, justícia, respecte, llibertat, humanitat, humanitat, humanitat… hi ha paraules universals que no necessiten amagar-se sota cap bandera i sota cap himne, que no distingeixen colors de pell i que, tot i ser maltractades per la part més barroera i indecent de la classe política i d’una part de la societat que l’aplaudeix, ens pertanyen a tots els que realment creiem en elles. Continuem per aquest camí i haurem guanyat definitivament. El món ho sap.

DLHD4m3W4AEgciI.jpg-large

nou final

Pots seguir el BLOG SOCIETAT ANÒNIMA a:

logotw Twitter @blogsocietat 

UnknownFacebook

tumbñTumblr

Anuncis