Les dones parlen

DXmINWlX0AA5c9u.jpg-large

Avui és un d’aquells dies en els què tothom té una opinió. Però, sobretot, avui és un d’aquells dies en els què com a home potser el millor es guardar silenci. Si una cosa caracteritza qualsevol sistema d’opressió i d’injustícia és negar veus i tothom ha de tenir veu. El meu espai és humil i petit. Tanmateix, és un espai que es pot fer servir com a obsequi.

Aquesta tarda, he proposat a les seguidores del blog que m’enviessin la seva opinió sobre aquest 8 de març. Vet aquí el resultat i, adjunt, el meu agraïment:

Ignàsia Bohigas Hem de seguir lluitant pels nostres drets, perquè aquest dia deixi d’existir…

Angels Cm A Secas Moltes no hem pogut fer vaga perquè les empreses no ho permeten i a sobre aguantant comentaris masclistes que el món ha canviat molt i que no ens queixem tant. Que què volem? No entenen que FEMINISTA és lluitar per la igualtat.

Maria Llerda Jané Doncs mira…..com em sento? Igual que ahir. Per a mi, en essència no ha canviat res. I no vull per això desprestigiar tots els moviments que hi ha hagut avui, sinó perquè crec que el problema és endèmic, i la solució no és flor d’un dia. Venim d’una tradició judeo cristiana que tradicionalment ha menyspreat la Dona, i això costarà molt de deixar enrera. Per a mí, cada dia i cap d’ells a l’hora hauria de ser el dia de la Dona, perquè mentre es celebri el 8/03 com un dia excepcional això mateix formarà part del problema. Què s’hauria de canviar d’aquesta societat? Tot. Des de ben petits que encara ens diferencien per sexes i tot es magnifica quan s’arriba a la pre adolescència i la canalla només escolta reggeton. Molts joves encara veuen amb disciplència la violència masclista. Tant pares com mestres tenen molta feina. I quan aquests adolescents arriben als 18 voten una candidata o bé perquè diuen que està bona (ells) o perquè “voto igual que el meu nòvio”. Mentre no es voti a partits que realment promoguin la igualtat o la paritat no hi haurà res a fer. En aquest cas, podríem dir que la casa s’haurà de començar a fer per la teulada. Gràcies per llegir-ho.

Susanna Tisler Steiner Un aclariment: la cultura jueva és matriarcal i no menysprea la dona, la valora. Això és el que penso sempre: quina sort que tinc d’haver estat educada jueva.

Llum Rodriguez Nieto Una optimista veuria: Un gran seguiment de la vaga. Unes publicacions que ens han posat a les dones pels núvols de bé. Uns companys que avui han fet més tasques domèstiques del que és habitual. Uns petons d’agraïment. ….. Una pesimista: Diría que la vaga hauria d’haver sigut més secundada. Que les dones, la societat tenen por. Que això no hi ha qui ho arregli….. A mí em sembla que el Día de la Dona ha d’ésser cada día i que depèn de NOSALTRES que se’ns valori com cal; perquè moltes vegades nosaltres mateixes posem les barreres per no alçar el vol.

Sara Aras No sé en altres llocs, però és un absurd fer manifestacions progressistes si a l’hora de manifestar-se a les urnes es vota majoritàriament conservadorismes, masclisme, homofòbia, maltractament animal, retallades de llibertat. etc.

El que s´ha de canviar és als que no volen canviar res.

Patricia Salgado Cruz Molt arriscat preguntar què creiem que s’ha de canviar en aquesta societat. Tindries material per escriure un llibre… o dos.

Neus Escamilla Martí Doncs mira jo no treballo i quan vaig sugerir q faria vaga a casa, la meva filla q és DONA com jo …em va proposar q deixés les coses fetes el dia abans( dinar, sopar etc)….m ha fet pensar q no estic fent les coses bé amb ella….o….amb la,resta de membres de la familia(home i fill mascle)…. certament em va sorpendre el comentari venint d una dona….

Llum Rodriguez Nieto (Per exemple ha hagut algú aquí que ha trobat “arriscat opinar” et dóna una certa orientació del *nus* del problema)…..

Mariona Camarillas Las dones sempre hem lliutat per ser lliures,poc a poc ens anem fent un lloc,però queda molt camí per recorra encara,cada dia es un 8 de Març.

Maria Arjona Velasco Aquest matí m’he llevat amb l’idea de fer l’aturada de dues hores. He carregat, com cada matí, amb la carmanyola i he anat a buscar el cotxe al pàrquing. Però no anava gaire convençuda, un rum-rum en ballava pel cap. He posat la ràdio i les dones que en parlen cada matí havien enmudit, el rum-rum continuava. He passat pels mateixos carres de cada dia, però moltes de les dones que creuen els pas de vianants i en aixecar la vista he vist alguns debantals penjants en finestres i balcons, el rum-rum ja era ensordidor.

Finalment he arribat a la feina, però no he pogut entrar. Impossible fer-ho amb tanta lluita per a fer, tanta igualtat per guanyar i una revolució pendent.

Irlanda Eire Si yo te contara. ..tendríamos que sentarnos por lo menos un par de horas.

Yolanda Plana Vaga de dones? Si, cap problema. Avui cap dona tindria que fer res, això si que seria una vaga, ni a la feina, ni a casa, enlloc, amb un dia sense dones, es notaria moltissim lo importants que som, imagineu una setmana. . . o més!

Elisa Maza Yo no he podido hacer huelga porque, como empleada domestica, me pagan por horas. Este mes ya me descuentan los dias de semana santa que no trabajo, no puedo permitirme perder otro dia más. Por cierto, no tengo derecho a paro. Me he sentido muy orgullosa viendo las manis por internet, y muy furiosa escuchando a mujeres diciendo que la huelga es una tonteria.

Cb Alba A mi m’agrada fixar-me en el joc dels nens, al carrer, a l’escola, a casa al parc, i t’adones que la majoria de nens als 5,6,7 anys comencen a separar el joc per gèneres (alguna cosa estarem fent molt malament).

Anna Castañon He fet vaga , a la feina , a casa, torno ara de la manifestació. Ha estat impressionant !! encara està impressionant. Pero aixo no te q acabar. Tenim q continua lluitant cada dia fins q no existeixi cap dia de la dona .

Per una societat igualitaria!!

Olga Castañon Figueras Així es!

Susanna Tisler Steiner Bé, estic d’acord amb tu que s’ha de lluitar per la plena justícia vers la dona. Però el dia de la dona homenatja aquelles 150 (aprox) tancades i assassinades per manifestar-se pels seus drets. El 8 de març no s’ha d’esborrar mai del calendari.

Maribel Caballero Roig Pos jo…. He anat a treballar i he començat la vaga a partir de les 18 que es Cuán surto del treball…. He anat a buscar als nens… La única cosa diferent dels altres dies es que no faré el sopar ( perquè tinc menjar ja fet a la nevera)….. En resum, no he notat cap cambi

Consuelo Martos García Después de hacer dos horas de paro, asistir a la concentración en la plaza del ayuntamiento correspondiente, me he hundido en un piso de ascensor. He subido con una vecina, mayor , de setenta y tantos, de las que estaban en su casa, “sin trabajar” cuidando marido e hijas, y ha confesado que se casó hace cincuenta años a las dos de la tarde, y que a las tres ya debería haber cogido un tren y haber desaparecido. Que después de estar ingresada, solo quiere morir. Que toda su vida ha estado aguantando la falta de recursos económicos, porque el dinero de la fábrica era “su”dinero, que le daba contado para los gastos de casa y a cambio de tickets. Y con malos modos y sin respeto. Y yendo a más, que ya se sabe que cuando vamos para viejos las cosas empeoran.

Y como ella las hay a montones. Mayores que vienen de un machismo generalizado entre la incultura, y, en el caso de ellos y de muchos ,de un conservadurismo católico practicante, que no es que ni aún hoy día nos iguale, proteja o defienda.

Proyecto hacia el futuro y veo nubarrones muy negros, trabajo precario y mucho miedo.

Aún así, soy afortunada de que estén empezando a preparar la cena mientras me dedico a esta parrafada.

Helena Perapoch Crec que la lluita s’ha de fer cada dia i pas a pas a mesura de cada una. La mani està bé però si cridem i no actuem tot seguirà igual. Fa ja molts anys quan vaig entrar a una empresa i em van dir que millor no anar amb texans i bambes i jo no vaig canviar la meva manera de vestir ni de funcionar, m’ho van retreure evidentment, però hi vaig estar 8 anys. Son les petites coses les que ens faran creixer … aquí ho deixo.

Júlia Bolea S’han de canviar moltes, moltíssimes coses. La llista seria infinita. Però per mi una de les més importants és la conciliació. Sóc mare jove, he hagut de fer un parèntesi a la meva vida formativa-professional per a poder estar amb els meus fills, i reincorporar-te és molt difícil. Ens obliguen a triar. Ens obliguen a renunciar. I com a dona tinc moltes identitats: sóc mare per damunt de tot, però també sóc una professional del meu sector i vull poder dedenvolupar-les les dues sense sentir que renuncio a res.

Anna Alegret Nadal Entenc que potser sóc l’excepció, però durant molt de temps no ho sabia. Tinc la sort d’haver tingut una educació en igualtat de gènere, i mai m’he sentit tractada injustament per ser dona, o pitjor tractada o valorada que un home. Però resulta que el món està fatal, i per tant en aquest àmbit també, basicament: desigualtat i violència. En aquest cas més per ser dona? Sí. Personalment l’únic que m’afecta realment és la desigualtat salarial, i les tonteries que s’han d’arribar a sentir a vegades per part d’alguns homes i dones… barbaritats del tot masclistes, però ja se sap que hi ha molta gent limitada. Avui he trobat a faltar que en el manifest de Plaça Catalunya no es parlés del patriarcat actual en totes les religions, Boko Haram etc. No m’ha sorprès gaire el discurs i s’ha recalcat molt la discriminació al col.lectiu LGTB com si fos un problema de discriminació cap a la dona, però també ho és cap a l’home. Suposo que és difícil englobar formes tan diferents de ser i pensar en un moviment tant ampli. Definitivament la clau de tot plegat és l’educació. Gràcies Àlex pel Blog Societat Anònima. Una abraçada.

Igraine Thomas Jo em quedo amb la mirada positiva. Qualsevol gest per a les llibertats en qualsevol sentit sempre és benvingut, o benvinguda, si parlem de gesta… Cosa que sembla cada dia més, i com ha de ser avui, en femení.

Maite Machado En resposta a la teva idea, diria molt, però em quedo amb una frase que he sentit avui d’una senyora de 80 anys “Jo no he volgut ser mai com un home. Tenim genètiques diferents, això no es pot canviar. Però s’ha d’acabar que ningú es cregui superior. M’agradaria que d’ara endavant ningú us faci sentir malament per ser dones i que el sexe de cadascú només sigui motiu de gaudi”. La subscric com a resum.

Angels Garcia Vicent Estic de baixa laboral i no he pogut anar a manifestar-me, la meva vaga a casa avui ha estat de fogons.

Maribel Mendez S’ha de valorar al ésser humà, sigui home o dona, per les seves capacitats, no pel gènere. No s’ha de criticar que , posem el cas, en un equip directiu hi hagin mes homes que dones pel número de casa uns. S’ha de ser escollit per vàlua, siguin meitat i meitat, o només homes, o només dones. Quan NO ens plantegem quin num hi ha de cada un, llavors haurem avançat de debò

Àlex, felicitats pel teu blog. Es una passada. Soc fan incondicional . Una abraçada.

Esther Alsina Com un dia mes fen las mateixas cosas i esperant que canvies alguna cosa pero es tot metaforic poc creible la societat no esta educada i es comença per nosaltres mateixes no en sapigue fer o als nostres fills

Alícia Guirao Ruz Crec que el repte està en un plantejament domèstic d’igualtat de tasques dins de la llar, de la feina fora de casa i repartiment del temps i rols.

La responsabilitat en la criança ha de ser compartida i assolida amb alegria i molt humor per part d’ambdós membres de la parella.

Si s’aconsegueix això s’estableix un model d’igualtat que els fills assoliran com “normal” i que haurien de reproduir en les seves pròpies llars quan siguin grans.

Aquest és el repte. Aquest és l’objectiu, “assolible”, que ens hauríem de marcar tots i totes.

Cristina Ruiz de Morales No som iguals que els homes..som diferents . Cada persona és diferent. Ni millor ni pitjor , diferents. Però tenim els mateixos drets i obligacions. El problema és que cada pas que fem endavant és com una concesió que la societat ens fa i que després , ens recorda que ens l’ha fet. Com un premi perque no ens queixem i pensem que encara moltes dones estan pitjor que nosaltres. Mentre no canviem això, no canviarem res.

Ines Prats Macià El meu marit, junt amb uns altres, han secundat la vaga, es d’agrair la Seva democràcia i recolsamen. Gràcies Alex per les te vas paraules i els teus comentaris que tan m’agraden. Una forta abraçada a tots i avui molt especialment a les dones de tot el món.

Cristina Vega Jo com a dona em solidaritzo amb aquelles que s han vist forçades a treballar per no perdre la feina per qué el seu “gran jefe mascle” encara es creu amb el poder de no deixar llibertat per reivindicar. Per aquelles dones mares solteres, divorciades, separades , viudes..que han de lluitar per tirar endavant amb fills i feina, incompatibles. Per totes les dones, noies amb anoréxia o malties per baixa autoestima per la societat masclista. Per totes les dones maltractades psicologicament i fisicament per homes que es creuen superiors. Per regulacions de conveni justes, on la dona que s ha dedicat a la casa i als nens sigui valorada i tingui el que li correspongui sense donar gràcies a l home que ha portat el sou a casa…Molt a fer. Visca les persones, homes i dones, diferents pero amb mateixos drets.

Viki Mulà Curós Jo també crec que la lluita és diària, la primera de totes: educació, educació, educació. És la única manera de cambiar ho tot. Prou de sentir dir nos con hem de ser, quin cos hem de tenir, com ens hem de vestir. Ens volem LLIURES.

Moltes gràcies a totes. Per acabar deixeu-me que us faci un petit obsequi. Es tracta d’una sensacional cançó del Peter Gabriel: Shaking the tree. Agitem l’arbre perquè els fruits cauran.

Compra el meu llibre a:

CASA DEL LLIBRE

FNAC

AMAZON

nou final

Pots seguir el BLOG SOCIETAT ANÒNIMA a:

logotw Twitter @blogsocietat 

UnknownFacebook

tumbñTumblr

Anuncis