Conte de Twitter

cr7

 

La ciutat dormia arraulida en els seus nius de formigó. Viatjaven els somnis de vacances, pagues extres i amants furtives per les ments cansades de la monotonia, mentre alguns íncubs dibuixaven cercles d’alcohol en les barres gastades de bars que no tancaven mai. Els carrers descansaven del seu trànsit diari. Els semàfors s’avorrien. La vida s’amagava sota les mantes. I en aquest ambient silenciós, el Cristian va irrompre davant d’un bloc de cases d’un barri sense nom. El seu precari equilibri comptava rajoles i en la seva ment els gin tonics cantaven alguna cançó que recordava de la ràdio. Era un histèric sense públic que és, sens dubte, el pitjor que li pot succeir a un histèric. Va tenir ganes de cridar i de convertir-se en el centre d’atenció. Després de dubtar-ho un segon, va alçar la mirada i va escriure amb decibels:

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Silenci. El seu públic tenia coses més importants a fer. Cristian va regatejar a la bufa per un instant, es va desmarcar de la seva llengua pesada i va xutar a porta:

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Res.

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

La llum d’un dormitori es va encendre en algun lloc del bloc de cases que el contemplava amb els seus ulls de fusteria d’alumini.

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Xof! Una breu però intensa pluja d’aigua freda, procedent d’una galleda de fregar, li va dutxar amb aromes de pi.

Vés-te’n a la merda, carallot! A dormir la mona!, li va cridar una veu anònima.

Cristian es va quedar immòbil malgrat la borratxera. El seu atac d’histèria no li havia sortit bé. A partir d’aquest moment va traçar un pla. Necessitava públic i ho anava a aconseguir. Es va anar davant d’un supermercat pakistanès i va cridar:

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

El somnolent comerciant li va convidar amablement al fet que s’anés mostrant-li un afectuós bat de beisbol i convidant-lo a fer-se un selfie amb ell.

Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!

Aquesta vegada va ser un vigilant de pàrquing qui li va donar una empenta recordant-li la seva saga familiar i posant en dubte la identitat del seu pare.

Després de ser increpat de mala manera per un repartidor de diaris, un proxeneta i el Jordi Basté, que es dirigia ja a l’emissora de ràdio, el Cristian va decidir que havia d’aconseguir públic. De sobte, se li va ocórrer una idea. Va agafar el seu mòbil, va obrir Twitter i va escriure: “Una bonba que rebiente a to los perros catalanes independientestas!”. En pocs minuts va aconseguir un primer “m’agrada”.

Segueix-me a les xarxes socials:

1024px-Instagram_logo_2016 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

logotw Twitter

 https://twitter.com/blogsocietat

UnknownFacebook 

https://www.facebook.com/blogsocietat/

youtube

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre:

poster