Diari d’un confinat. Capítol 20

imbecil

Benvolgut, o no:

No sé si és bon negoci que facis psicoanàlisi a gent que no coneixes de res, especialment si ho fas gratis. En tot cas, potser estaria bé crear una xarxa de gent que ofereixi serveis gratuïts a persones amb qui mai han tingut cap contacte. Com un Tinder però sense fotografies amb Photoshop i gent que amaga la panxa. Perquè, a més a més de psicoanalista a través de Twitter, tens alguna habilitat especial més? No ho sé… potser ets un expert en depilació genital i ofereixes també els teus serveis a gent que no coneixes. Es necessiten perruquers de titoles i de xones! A Catalunya li cal gent disposada a arreglar els baixos dels catalans! De moment, no tenim república però farem un goig espectacular quan ens canviem en els vestidors dels gimnasos. Abandona la psicoanàlisi i fes-te perruquer de les joies de la corona! Per uns genitals macos i bufons!

A mi no m’agrada que em psicoanalitzin quan no ho demano. I és que la darrera vegada que vaig tenir algú a dins meu va ser quan em vaig menjar alguna cosa en mal estat i una bactèria es va passejar pels meus budells. De fet, sospito que la nostra relació acabarà de la mateixa manera.

Deixa’m, però, que expliqui als seguidors del blog com ha estat el meu contacte virtual amb tu. Resulta que aquest matí he vist un tuit que no m’ha agradat gens i com Twitter, de moment, és un espai públic d’opinió (a més d’abocador d’obsessions i frustracions vàries), he opinat. Un paio que es diu Toni Florido (i que no tinc la més remota idea de qui és) ens ha dit que ha vist un capítol de la magnífica sèrie Unorthodox (sí, un capítol) i que no compren per què agrada a tanta gent si no entenem ni el 10% del que s’hi explica. No estaria bé acabar la sèrie per veure que, en realitat, parla de la llibertat, dels condicionants socials, de l’actitud sectària en els practicants de les religions, de que tot plegat és una merda quan algunes persones s’entesten en signar coses que hauries de signar tu i de que la vida, al final, és una lluita perquè la part més gran del teu pensament sigui lliure? Tan imbècils creu que som el Florido aquest per no entendre això? I tan intel·ligent et creus tu per fer-me aquesta merda de crítica basada en el que tu creus que penso, sento, experimento, visc, rumio o visita el meu caparró?

Quan un arriba a certa edat, els equilibris entre ser sincer o ser políticament correcte es decanten bastant cap a la primera opció. Ser sincer pot ser interpretat com una mostra de mala educació però mira, porto més d’un mes confinat, el món que m’espera allà fora està ple de cretins, el futur ara mateix té aspecte de bigoti d’Aznar i l’últim que em ve de gust és que un paio que no conec de res jugui a ser Freud en el seu temps d’oci. Tanmateix, si vols ser Freud evita la cocaïna perquè l’home tenia afició a empolsar-se el nas. T’ho podria explicar amb pomes però llavors em diries que tinc enveja dels pagesos.

I sí, veig sèries per aprendre. Ara ja sé més del que sabia sobre els jueus jasídics. D’això es tracta, oi? De viatjar físicament o a través de la ficció a unes altres cultures o formes de vida.

En resum, nen, l’enveja no seria el meu pecat capital favorit. Abans escullo la luxúria o la peresa, tot i que poden ser una mica contradictoris. Bé… depèn de la postura.

Captura de Pantalla 2020-04-16 a les 19.31.31

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials:

logotw Twitter

 https://twitter.com/blogsocietat

 

1024px-Instagram_logo_2016 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

UnknownFacebook 

https://www.facebook.com/blogsocietat/

youtube

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre:

poster