That’s all Folks!

PORKY

Avui, 16 de maig, és el dia en què perdré molts seguidors. En tot cas, gràcies per seguir aquest blog durant aquest temps. Ha estat un plaer. Dic això perquè avui diré coses que potser no us agradaran. Entre sinceritat i dir a la gent el que vol escoltar, avui guanya la sinceritat.

Ahir, un noi mallorquí de 14 anys, el de “oh, pilotes”, va decidir fer els seus vídeos en castellà. Alguns van respectar la seva llibertat (que la té. Com si vol fer vídeos en el llenguatge dels dofins) i altres, el van atacar. Més enllà de la seva edat, de que potser aquesta exposició pública no és bo pel seu desenvolupament maduratiu i de que, tard o d’hora, ja ningú sabrà qui és, sempre que no faci el pas a la política (com el Piraña de Verano azul), no em va agradar el seu llinxament. Vaig detectar els mateixos tics autoritaris i de menyspreu que denuncio en aquest blog quan s’ataca el català.

Crec en la LLIBERTAT, en majúscules i com a concepte etern i universal. Llibertat de mercat (amb control estatal, evidentment), llibertat sexual, llibertat de moviments (fa mal de dir en aquest moment), llibertat d’expressió, llibertat de premsa… LLIBERTAT. Poder decidir (com a creadors i com a consumidors) i poder parlar, escriure, fer teatre, pel·lícules, sèries de televisió, música o el que sigui en català, en castellà, en anglès o amb el llenguatge de signes. És evident que la cultura catalana es troba davant d’una enormitat de 400 milions de parlants i recursos económics molt més potents. I és evident que en un món globalitzat som 10 milions de parlants davant de 7665 milions de persones que donen voltes al sol com nosaltres. Llavors què volem? Ser uns talibans que ataquen un noi de 14 anys per parlar en la llengua que li surti de les seves “oh, pilotes” o actuar de manera intel·ligent, positiva i, sobretot, atractiva? Em centraré en els audiovisuals, que és el meu terreny.

Cada any vaig a la Setmana del Talent que organitza el Cluster Audiovisual de Catalunya. Els joves universitaris presenten projectes davant del bo i millor de les productores catalanes. No us podeu imaginar el talent que hi ha reunit allà (com el que hi ha a les aules on treballo). He vist pitchings sensacionals, amb una capacitat de comunicació i unes idees meravelloses. De debò. Sempre abandono emocionat el CCCB. Sabeu d’on va sortir “Les de l’hoquei”? Doncs d’aquesta setmana. Laura Azemar, Natàlia Boadas, Marta Vivet i Ona Anglada, són quatre joves que van presentar aquest projecte i que ha acabat a TV3. Coneixeu els noms de Carles Marquès-Marcet, Clara Roquet, Carla Simón, Roser Aguilar, Mar Coll, Elena Trapé, Pau Freixas o els germans Pastor. No? Malament. Perquè són el bo i millor del present i del futur de l’audiovisual català. Per què no exigim a Mediapro (tot i ser una empresa privada) que es gasti més calerons en potenciar aquest talent (indiscutible) en comptes d’atacar un noi de 14 anys, donant benzina als de sempre per a què trobin excuses per reprimir encara més la cultura catalana i ens acusin de totalitaris? Els que critiquen el noi mallorquí saben que estudiar a l’ESCAC (Escola de cinema de Catalunya), d’on surten aquests talents, costa gairebé 11.000 euros i són cinc anys? Saben que la Generalitat no es vol fer càrrec de l’Institut del Teatre, pedrera del bo i millor de les arts escèniques? Comencem per això. 

Tinc una teoria tonta. Ho sé? Per què no donem eines a les indústries culturals catalanes perquè competeixin en condicions i puguin desenvolupar el seu talent (que n’hi ha i molt)? Potser consumim productes culturals catalans per la seva qualitat i no per ser catalans. Ho sé, és una idea tonta. Més que res perquè si veig el teatre del Julio Manrique és per la seva qualitat, no per ser català. I si flipo amb actors i actrius com el Josep Maria Pou, la Laia Marull, la Mar Ulldemolins o el David Verdaguer és perquè són la hòstia (no sé si sou conscients del nivell dels actors i actrius al nostre país). I me n’alegro molt que siguin catalans perquè així els puc veure sovint en un escenari. I si som positius, en comptes de negatius? I si fem costat a aquests grans talents? I si aixequem menys la bandera de la queixa i omplim els teatres públics i privats que aposten pels creadors catalans de qualitat, que la tenen? I si escoltem música en directe o enregistrada en català? I si comprem llibres en català? I si fem que sigui la corba de la oferta i la demanda la què doni suport a la cultura catalana sense necessitat d’atacar a un noi de 14 anys? I si exigim als polítics que facin que les lleis no siguin un paper mullat i prou?

Dinamarca. Idioma oficial: danès. 6.000.000 de parlants (menys que el català). Suècia. Idioma oficial: suec. 14.000.000 de parlants. Noruega. Idioma oficial: norueg. 5.000.000 de parlants (sí, menys que el català). Heu vist les sèries que fan? Heu vist Borgen, Bron o The killing? Sensacionals! Milions de persones arreu del món les han vist. Qualitat. Suposo que aquests països tenen fòrmules de protecció cultural (com gairebé a tota Europa). És evident que el català necessita suport institucional i econòmic per a què els talents dels què parlava trobin un espai en aquest món de Netflix, HBO o Amazon. Però és que als països del nord d’Europa parlen també anglès i es mouen pel món en anglès. Hem de renunciar al coneixement del castellà, una llengua de 400 milions de parlants? Jo crec que no. Seria d’imbècils. He posat coneixement en negreta perquè quedi clar què vull dir. Això sí, estem molt fluixos en anglès.

En resum: qualitat, oportunitats pels joves talents que volen fer productes en català, actitud positiva i acollidora, mentalitat competitiva, imaginació, consum de productes en català… Tot això no és submissió, no és cap rendició, no és mirar el terra i demanar perdó. Tot això és ser intel·ligents en un món del segle XXI, on el coneixement no es troba en els monestirs darrera de grans murs i a l’abast d’uns pocs. Creació en català? Sí. Consum de productes en català? Of course. Protecció social, política i econòmica del català. Evidentment. Inmersió língüistica en català a l’escola? És clar! Renunciar al bilingüisme? Ni de conya. Atacar a qui parli, escrigui, pensi o visqui en castellà per qüestions d’origen o de simple elecció personal basada en el què li surti de les “oh, pilotes”? No, no i mil vegades, no. I si és així, ho sento, però, com deia aquell: esto es to… esto es to… esto es todo amigos.

P.D. Soc conscient de que el tema és molt complex i soc conscient, encara més, de que no soc cap expert en temes lingüístics. De fet, només soc expert en mi mateix… i no sempre estic segur d’això. Les meves opinions són les meves opinions. Aquest blog és gratis i tothom  en pot tenir un. Estic fins les “oh, pilotes” del confinament, vull que ens deixem una mica més d’espais de llibertat els uns als altres, el silenci també és una opció, no sempre tinc opinió per a tot, a vegades tinc opinions de qualitat i a vegades, no (ni tan sols són opinions), avui fa bon dia (però això és relatiu perquè depèn d’on visquis), si dius bon dia és probable que es queixin els dels bona nit, si escrius en català alguns talibans castellans es queixen y, si escribes en castellano, también algunos talibanes catalanes se quejan. És per aquest motiu que faig el que em surt de les “oh, pilotes”. Després dels 50, o fas una mica el que et surt de les “oh, pilotes”, o ja no ho faràs mai més. Si aquest blog t’agrada recomana’l als teus amics i, si l’odies, recomana’l als teus enemics. Al revés es extraño pero más extraño es conducir solo con mascarilla, especialmente si has comido chorizo ibérico. That’s all, folks!

Prometo fer-te riure si em segueixes a les xarxes socials:

logotw Twitter

 https://twitter.com/blogsocietat

1024px-Instagram_logo_2016 Instagram

https://www.instagram.com/ribes.a/

UnknownFacebook 

https://www.facebook.com/blogsocietat/

youtube

https://www.youtube.com/user/ipsics4

Compra el meu llibre:

poster