No oblidem res

shame

No oblidem res. Mai. Perquè la memòria és poderosa. No oblidem mai els registres a impremtes, a mitjans de comunicació, no oblidem les webs tancades, els escorcolls a les nostres institucions, la detenció de càrrecs públics, les inhabilitacions per posar urnes… No oblidem mai l’1 d’octubre. No deixem que el temps amagui a aquelles persones que van actuar com psicòpates o que van estar al costat dels violents. No oblidem, si us plau. Si oblidem les vexacions, els cops, la gent arrossegada pel terra, la sang… Si oblidem tot això ens farem indignes del nostre futur.

No oblidem a aquells que durant anys han fet servir càmeres i micròfons per atiar l’odi. No oblidem als polítics d’aquí i d’allà que ens han volgut humiliar amb mentides, amenaces i insults. Evitem que el rellotge oculti als piròmans socials, als que s’han ficat com gladiadors a l’escola catalana, que han volgut tacar als mossos, als metges, als bombers i a tots els sectors socials, econòmics, culturals, esportius, polítics… No oblidem al ciutadà, mai escollit en les urnes, que ens va amenaçar, que va aixecar la veu i la mà per comportar-se com un pare autoritari sense arguments. Així no. No oblidem com s’envia a la presó a dos ciutadans culpables d’organitzar les manifestacions pacífiques més multitudinàries que ha vist Europa en molts anys (potser mai abans). Ni oblidem que el major dels mossos no té passaport per haver evitat exercir violència sobre els seus ciutadans als què, evidentment, ha de protegir. No oblidem els seus noms i cognoms. Jutges, fiscals, ministres, diputats, periodistes… No els oblidem quan l’èxit ens abraci perquè alguns d’ells se’l farà seu. I ja sigui en l’equidistància o en el rebuig frontal voldran jugar. No els oblidem. Però no per revenja, no per fer llistes de bons i dolents, no per rancúnia. Fem-ho per dignitat. Per això és poderosa la memòria: perquè ens atorgarà dignitat. Ens recordarà què volíem ser quan somiàvem amb ser grans, lliures i amb un autèntic poder de decisió. Això és la memòria. Som nosaltres uns anys abans quan sabíem on volíem anar i molts ens van deixar sols.

No oblidem mai què i qui som ara. Però no per llençar res a la cara de ningú en el futur. La nostra memòria serà el nostre patrimoni. Allò que deixarem en herència. Fem-nos dignes i no oblidem aquests dies.

nou final

Pots seguir el BLOG SOCIETAT ANÒNIMA a:

logotw Twitter @blogsocietat 

UnknownFacebook

tumbñTumblr

Anuncis